VerdsEquo València considera que en comptes de dedicar-se a falsejar els indicadors ambientals, l’equip de govern de Rita Barberá en l’Ajuntament de València i la seua regidora de Medi ambient i Canvi Climàtic Mª Ángeles Ramón-Llin haurien de treballar més perquè València siga de debò una ciutat verda.
Coincidint amb la celebració a Madrid del Congrés Nacional de Medi ambient, un any més la regidora de l’Ajuntament de València Mª Ángeles Ramón-Llin ha remès als mitjans una nota de premsa en la qual assegura que la capital de l’Horta és “un referent de ciutat verda i sostenible”, declaració que acompanya amb “un catàleg de mitges veritats i dades falsejades per a intentar dibuixar la situació ambiental de la ciutat de València, que desgraciadament està lluny de ser si més no acceptable”.
Així ho estima el portaveu de VerdsEquo a València, Giuseppe Grezzi, al mateix temps que subratlla que “és una llàstima que, mancant accions reals per a lluitar contra la contaminació ambiental —com la falta d’espais verds suficients en tots els barris, de mesures per a reduir la contaminació lumínica i el consum energètic, de transformar els patrons de mobilitat reduint el nombre de cotxes i incrementant els desplaçaments en transport públic i amb bicicleta— es dediquen energies a tractar d’enganyar als ciutadans”
Segons ha denunciat VerdsEquo en nombroses ocasions, València suporta —com a conseqüència de més de dues dècades de govern popularista— un dèficit històric de zones verdes en tots els barris, amb poc més de 6 m2/habitant, la qual cosa ens situa lluny de les recomanacions de l’OMS, d’un mínim d’entre 10 i 15 m2/hab. I l’expansió immobiliària dels últims 20 anys, generant la desaparició d’amplis sectors d’horta productiva, ha contribuït a empitjorar la situació, en desaparèixer espais verds de gran valor ambiental.
La contaminació lumínica és una altra assignatura pendent, a pesar que la ciutat ha sigut assenyalada en reiterades ocasions per part dels experts com el paradigma del balafiament lumínic (“ara s’intenta posar pegats, però cau en casos de corrupció com el de la trama de les bombetes leds del senyor Rus”, recorda Grezzi).
Al seu torn, el dèficit de transport públic és notable, malgrat la pesada propaganda: en 7 anys l’EMT ha perdut més de 17 milions de viatgers, quasi un 20% del total, mentre que València registra el major índex de cotxes matriculats per habitant entre les grans capitals.
I la contaminació atmosfèrica és un altre punt negre: el recent informe de l’Agència Europea de Medi ambient situa a València entre les ciutats més contaminades de l’estat. La situació és encara més greu, perquè el govern Barberá va camuflar les dades canviant de lloc les estacions de mesurament instal·lant-les en parcs i zones amb poca incidència de trànsit de vehicles. “Si coneguérem les dades reals podrien ser esgarrifoses”, diu Grezzi.
Solament l’increment en l’ús de la bici emergeix com a indicador positiu, encara que estem lluny de les xifres d’altres ciutats que han sorgit com a paradigma del moviment ciclista com Sevilla, Vitòria i altres.
Per apuntar-se, que no quede
“El govern de Rita Barberá ha vingut signant, amb constant regularitat, diferents pactes i apuntant-se a plataformes verds, però evitant complir els preceptes ni desenvolupar les seues línies d’actuació“, denúncia Giuseppe Grezzi. “Va passar amb la carta de Aalborg de les ciutats sostenible; igual destinació va tenir la translació valenciana de l’Agenda 21 local, coneguda com a Carta de Xàtiva, de l’any 2000, per a integrar-se pomposament en la xarxa de Municipis Valencians cap a la Sostenibilitat; es va apuntar a la carrera per a ser la capital verda europea, de la qual vam ser exclosos a la primera. Ara s’ha signat un Pacte d’Alcaldes en seu europea, però pocs són els avanços en la reducció de la contaminació atmosfèrica: la limitada recuperació és aliena a la ineficient regidora, més aviat es deu la reducció de l’activitat econòmica per culpa de la crisi. El lema sembla haver sigut “Per apuntar-se, que no quede””, enumera el portaveu de VerdsEquo València.
“I mentrestant —apunta Grezzi per a concloure— l’alcaldessa, amb el silenci còmplice de la regidora Ramón-Llin, negociava amb Ecclestone la celebració de les proves de F1 en un circuit urbà: tot el contrari d’un paradigma d’una ciutat que vol apostar per la sostenibilitat ambiental. El balanç de 23 anys de govern de Rita Barberá és molt negatiu: quasi totes les mesures que s’han pres han anat en sentit contrari a la sostenibilitat. I els indicadors ambientals així ho posen de manifest”.