Què fem amb el fem? Sota aquest títol s’ha organitzat la I Trobada de Primavera de VerdsEquo del País València, que ha tingut lloc aquest dissabte en el Parc Natural de la Font Roja. Julià Álvaro, Secretari Autonòmic de Medi ambient, Joan Piquer, Director General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, i Beatriz Nadal, regidora de Medi ambient de l’Ajuntament de Cox, han sigut els encarregats d’explicar les diferents polítiques de gestió de residus que s’estan duent a terme des de les institucions valencianes.

“Ha arribat el moment de començar aquells projectes que portem reivindicant tant des de l’oposició com des dels moviments socials, és hora de complir amb aquelles promeses que vam fer a la ciutadania i posar en pràctica les solucions que arreglen la desastrosa, i de vegades, malintencionada gestió dels residus al País Valencià” ha assegurat Julià Álvaro.

El Secretari Autonòmic de Medi Ambient ha recordat que escàndols de corrupció com el Cas Brugal, són els responsables d’alguns dels problemes mediambientals més greus als quals el nou govern autonòmic ha de fer front. “Estem parlant d’una corrupció que ha permès que, per exemple, a hores d’ara hagen centenars de tones de brossa soterrades en camps de llimoners que afecten als cultius, els aqüífers, i amb ells, a la salut de les persones”.

Sobre aquest aspecte també s’ha pronunciat la regidora de Medi Ambient de Cox, Beatriz Nadal, qui ha recordat que el seu municipi ha sigut un dels afectats pel que ha catalogat com “la màfia del fem”, després de la implantació del macroabocador de la Serra d’Albatera o la planta de transferències de Cox, projecte de l’empresari Ángel Fenoll, actualment a la presó.

No obstant això, malgrat els grans problemes heretats per l’anterior executiu, tots els ponents han coincidit en l’oportunitat que existeix de canviar el model de gestió residus a partir de projectes més eficients i ecològics.

Álvaro ha explicat que uns dels principals objectius de la Conselleria de Medi Ambient és substituir els grans abocadors per plantes molt més xicotetes localitzades per comarques. La finalitat és que cada zona es faça responsable dels seus propis residus i prenguen consciència de la necessitat de reciclar i reduir el nombre de deixalles. “El model de talonari on els municipis paguen i es desentenen de la brossa generada s’ha acabat”.

El secretari autonòmic ha posat l’accent en la necessitat de dialogar i dotar de la màxima informació als veïns, “solament serem capaços de guanyar aquesta legislatura si fem partícip a la gent de les nostres decisions”. “És important fer veure als ciutadans que els abocadors són necessaris, però que les instal·lacions que proposem no tenen res a veure amb els macroabocadors als quals estan acostumats”, “hem d’explicar a la ciutadania que les nostres polítiques són similars a les quals es duen a terme en algunes de les democràcies més avançades d’Europa”.

En aquest mateix sentit s’ha pronunciat Beatriz Nadal, qui ha relatat com des de la seua regidoria s’ha iniciat una consulta ciutadana per a establir el mètode de recollida de fem que s’implantarà des de l’ajuntament, “si volem fer veure a la societat la importància que té el reciclatge i la necessitat de reduir la quantitat de residus que es generen, és fonamental que coneguen els problemes de primera mà i fer-los partícips de les solucions”

Per la seua banda, el director general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Joan Piquer, ha explicat algunes de les iniciatives que des de la Conselleria s’estan duent a terme per a complementar aquest canvi de paradigma en les polítiques de residus, com per exemple, el pla autonòmic de clausura d’antics abocadors, el projecte de recollida porta a porta que s’implantarà, en principi de manera pilot, en certs municipis del territori, o el pla de tornada d’envasos que té com a objectiu amillorar el reciclatge i “convertir les deixalles en recursos”.