The Guardian, dimecres 6 novembre 2024
Les autoritats regionals de dreta van ignorar la ciència de la crisi climàtica i van descartar la previsió meteorològica – les conseqüències són la seua responsabilitat.
És quasi impossible descriure el que hem experimentat en les poblacions inundades al voltant de València. Molts d’estos pobles estan en ruïnes, amb, al menys 217 víctimes i altres per traure del fang. Hi ha moltes zones que encara necessiten ajuda urgent. Hi ha pobles sense aigua o electricitat que no poden netejar. Resten garatges inundats, edificis a punt de col·lapsar i problemes de salut que poden aparèixer per l’aigua acumulada.
És quasi impossible descriure el que hem experimentat en les poblacions inundades al voltant de València. Molts d’estos pobles estan en ruïnes, amb, al menys 217 víctimes i altres per traure del fang. Hi ha moltes zones que encara necessiten ajuda urgent. Hi ha pobles sense aigua o electricitat que no poden netejar. Resten garatges inundats, edificis a punt de col·lapsar i problemes de salut que poden aparèixer per l’aigua acumulada.
Però el que també desafia la creença és la gran negligència de la Generalitat Valenciana en la seua gestió prèvia i posterior al desastre. Intentaré resumir algunes de les mancances més greus.
El govern regional va rebre tots els avisos possibles sobre les inundacions des de diverses fonts. La comunitat científica fa dècades que adverteix que tot el Mediterrani s’està convertint en un caldo de cultiu de tempestes cada vegada més potents, que cobreixen una extensió de territori cada vegada més ampla. L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va avisar cinc dies abans de les inundacions que hi hauria una tempesta potencialment sense precedents, i 12 hores abans dels avisos públics del nostre govern local, va concretar que la situació es trobava en el nivell de risc més alt. Quan els avisos “oficials” van arribar als telèfons de la gent per missatge de text aquella nit, moltes cases ja estaven sota l’aigua. La Universitat de València, almenys, va fer cas de les advertències dels científics i va dir als seus estudiants que es quedaren a casa aquell dia, salvant gairebé segur moltes vides.
La Generalitat de València també va rebre les advertències directament de mi i d’altres persones allunyades del seu model de gestió autodestructiu, que es basava en la negació de l’evidència científica i una mentalitat de “business as usual”. La veritat és que res és habitual, ni ho serà mai per a la gent d’aquestes comunitats devastades.
En setembre de 2023, membre de Compromís, una aliança de forces d’esquerra a Les Corts Valencianes, presentàrem una proposta “l’augment dels riscs d’inundacions al Mediterrani”. El govern va votar en contra.
Tot just el mes passat vam plantejar la qüestió tres vegades més, fins i tot presentant una proposta urgent que s’havia de debatre al novembre. L’únic que demanàvem era que es prengueren seriosament estudis científics sobre aquests riscos creixents, i més i millor coordinació de forces per fer front als riscos. No demanàvem molt perquè sabíem que en el govern de dretes de València, liderat pel Partit Popular, hi havia gent amb un historial terrible de creure en la crisi climàtica i prendre-la seriosament.
Les nostres peticions es van fer sabent que les temperatures oceàniques de tot el planeta estan augmentant a nivells perillosos i són la causa de fenòmens meteorològics cada vegada més extrems. I perquè ja hem superat 1,5 graus per damunt de les temperatures preindustrials, el límit de seguretat marcat per la comunitat científica. Ara estem lluitant contra rellotge per fer front a una emergència planetària que pot provocar el col·lapse dels corrents oceànics (incloent-hi el més crucial per al nord d’Europa, la circulació de capgirament meridional de l’Atlàntic o Amoc).
També vam intentar incloure l’augment del risc d’inundacions a l’agenda política local perquè massa gent al poder ignorava les advertències. Carlos Mazón, president de la nostra Comunitat Valenciana, va assegurar a la ciutadania a l’hora de dinar del fatídic dia del 29 d’octubre que no hi havia res de què preocupar-se, que a la vesprada el temporal s’hauria esvaït. Des d’aleshores, ha esborrat de les seues xarxes socials una publicació que contenia un vídeo d’aquesta roda de premsa.
Des de les inundacions, membres del Partit Popular de dretes han suggerit de manera repugnant que alguna culpa és de l’agència meteorològica espanyola. Però és massa tard perquè els polítics s’amaguen, com ho és per als milers de persones que ho han perdut tot.
El govern regional es veurà afectat per les demandes de particulars, empreses i organitzacions de la societat civil.
A Espanya hi ha un debat sobre qui o què és el culpable: la mala gestió política o la crisi climàtica. Però aquesta pregunta no té sentit. En realitat, tots dos estan interconnectats.
Quan les autoritats polítiques ignoren la comunitat científica, ignoren les advertències de les agències d’emergència i rebutgen les propostes que els presenten els diputats de l’oposició per evitar un desastre proper, les tràgiques conseqüències són clarament la seua responsabilitat. D’altra banda, l’escalfament global s’està accelerant i les seues conseqüències augmenten. No podem negar la realitat.
Espere que arreu d’Espanya i Europa tots siguem cada vegada més conscients dels riscos que pateixen els països amenaçats per greus sequeres i inundacions cada vegada més extremes, desertificació i incendis forestals. Tanmateix, encara no estic convençut que puguem connectar els punts.