VerdsEquo vol reivindicar la importància que encara té celebrar un dia com el 25 de novembre, declarat Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, escoltant la petició de Nacions Unides a tots els governs perquè materialitzen el seu compromís en la lluita contra un dels crims que amb més impunitat s’han comès al llarg de la història: el que té com a víctimes a dones i xiquetes, i que lamentablement, fins i tot en el nostre país, continuem patint.
Sabem que la llista d’agressions que pateixen milions de dones a tot el món és llarga, i que en moltíssims casos, ni tan sols arriben a ser contemplades per la justícia. Lamentablement són molts els exemples, el feminicidi en alguns països de Llatinoamèrica i Àsia, les violacions, el tràfic de dones per a l’explotació sexual, la mutilació de les xiquetes emparada en la tradició, el maltractament a lesdones en la intimitat, etc. Malgrat açò, no volem posar l’accent en l’atroç de la situació, com si no es poguera canviar. A Espanya molts organismes especialitzats elaboren programes que inclouen una sèrie de directrius factibles, que parteixen del coneixement realista d’aquest tipus de violència i que cada vegada més s’encaminen a la prevenció. No cal oblidar que la violència contra les dones està estretament lligada a la discriminació social.
Des de VerdsEquo volem posar l’accent que la greu situació laboral en la qual es troba el nostre país està posant de manifest la profunditat de les desigualtats de gènere, deixant al descobert, per exemple, la càrrega de responsabilitat latent de les dones en totes les tasques d’atenció no remunerades. Una realitat social que s’aguditza amb la falta absoluta d’interès per part de l’actual govern en matèria d’igualtat i les injustes retallades socials que estem patint des de l’entrada en el govern del PP, que augmenten les desigualtats en tots els sentits.
És necessari alertar sobre la incidència de la violència de gènere en parelles molt joves, fins i tot adolescents. Són ja 52 les dones que han mort a Espanya a les mans de les seues parelles o exparelles en el que duguem de 2014, més de 700 en els últims deu anys, xifres terribles entre les quals crida l’atenció l’important nombre de dones joves. I és que els estudis ens revelen la facilitat amb la qual, encara hui, s’incorporen en l’adolescència ideologies i hàbits sexistes poc saludables per al desenvolupament emocional de la joventut, la qual cosa ens porta a pensar que hem de posar l’accent en l’educació com a element clau per al canvi. Necessitem programes educatius que ensenyen sobre drets humans, igualtat i respecte mutu i que servisquen de suport al desenvolupament integral dels joves, hui dia exposats més que mai a missatges terriblement contradictoris sobre el que és o no és violència, i el que és o no és amor.
En VerdsEquo pensem que encara ha de ser més ferm el compromís actiu de la societat, institucional i de la ciutadania, amb un món estructuralment pacífic, on nàixer dona no implique menors possibilitats de viure sense por, ni autonomia, ni justícia, perquè la història ja ens ha ensenyat que cap societat progressa mantenint indefinidament la injustícia. Destaquem de nou els consells de Nacions Unides sobre la urgència d’escoltar la veu de les dones per a poder respondre als reptes que el nostre temps ens imposa, de manera que es tinguen en compte múltiples punts de vista, necessitats i interessos, més enllà dels interessos del mercat. Sens dubte, una bona forma de lluitar contra la violència és treballant homes i dones junts, en peus d’igualtat, en la construcció d’un món més amable.