El nostre company denuncia maltractament físic i psicològic durant la seua detenció il·legal en una presó israeliana.
Explica que ha compartit una cel·la de 20 metres quadrats amb altres 13 companys retinguts i denúncia maltracte físic i psicològic. Bordera sap que alguns dels companys que continuen tancats allí estan en vaga de fam i “la preocupació per la seua salut és màxima”, sobretot, per la mala qualitat de l’aigua dins de la presó. I insisteix: “Quan se sàpia realment la dimensió d’aquest genocidi, la gent que li ha estat llavant la cara al Govern de Netanyahu, haurà de tapar-se les vergonyes”, afirma rotund.
Bordera considera que l’atenció consular d’Espanya als retinguts il·legalment ha sigut “el més digna que han pogut, però així i tot insuficient”. Ell no la va rebre, però sí que va comptar amb l’assistència d’un grup d’advocades palestines. Demana a la societat civil que continue mobilitzant-se als carrers. “La solució a aquest genocidi parteix de la societat civil, com s’ha demostrat amb la vaga general a Itàlia, que ha obligat el seu govern a llançar un primer vaixell, després va arribar un altre espanyol i el govern turc va enviar drons per a protegir la flotilla davant els primers atacs”, ha remarcat Bordera, que insisteix: “La societat civil ha de continuar espentant als governs a actuar perquè el que s’està vivint allí és un genocidi indescriptible”.
El seu testimoni del què van viure a la presó és corprenedor: “A mi, per exemple, m’han donat un colp en la costella. Sé d’un company al qual quasi li han trencat un braç. I hi ha persones a les quals els han pegat més colps. Amb el temps es veurà fins a quin punt ha sigut violència física dura. I la psicològica ha sigut fins i tot pitjor, amb un tracte totalment vexatori, sense deixar-nos dormir. Deien que no mereixíem atenció sanitària perquè érem animals”, i recorda que van haver de pressionar perquè li dispensaren insulina a un company de 80 anys diabètic.
Bordera advoca per una resposta més clara dels governs contra Israel i més pressió internacional, no sols del Govern d’Espanya, contra l’actuació del govern de Netanyahu. I posa negre sobre blanc que que el Govern d’Itàlia ha sigut el primer a repatriar als seus ciutadans “no és casualitat, perquè l’Executiu de Meloni és aliat d’Israel i el Govern d’Espanya no ho és, i això almenys cal reconéixer-li-ho, hi ha hagut diferència de tracte.”, assenyala. Els primers a eixir van ser els italians, després els de Malàisia, els britànics van ser els següents “i després ens ha tocat als espanyols”, explica.
No dubta ni un segon a respondre que tornaria a embarcar-se en la flotilla demà. “Crec que el que s’ha fet era un pas imprescindible però no suficient i si cal tornar, es tornarà a anar. De fet, hi ha huit vaixells d’una altra flotilla, que acaba d’eixir i que arribarà en els pròxims dies, encara que probablement són interceptats en aigües internacionals, vulnerant les lleis internacionals. “Això és un perill, no sols per a la població palestina, o per a la flotilla. Si permetem que Israel se salte la legalitat internacional, un altre país dirà: ‘jo també puc’. És una situació que a més d’afectar el poble palestí afecta a tots els països del planeta”, agrega amb contundència.