Després de ser alliberat d’un centre de detenció a Israel després de la seva intercepció en la Flotilla Global Sumud, Juan Bordera ha tornat al seu escó en el parlament valencià i ho ha fet reclamant la condemna del genocidi que viu el poble palestí.
Bordera va partir a la fi d’agost dins de la missió humanitària amb l’objectiu d’obrir un corredor marítim d’ajuda fins a la Franja de Gaza davant el bloqueig que li estava sotmetent l’Estat hebreu a la població palestina i que va provocar una important fam aquest estiu. Quan es trobaven a 70 milles de les costes, encara en aigües internacionals, les embarcacions de la Flotilla van ser interceptades i els seus membres van ser portats a un centre de detenció del qual el parlamentari va sortir després de 90 hores.
Els valencianistes han tornat a portar així, per tercera vegada en dos anys, una moció per a condemnar el que està ocorrent en Palestina, una petició que, no obstant això, ha estat rebutjada en tots dos casos per PP i Vox. De fet, la setmana passada es va sumar també una PNL reclamant donar suport a la Flotilla en la qual encara viatjava Bordera i, de nou, va ser rebutjada per populars i voxistas, alguna cosa que van fer també prèviament en les propostes de resolució sobre el tema en el Debat de Política General.
Peticions en el debat
En aquesta ocasió, amb Bordera en la tribuna, els valencianistes varen reclamar que les Corts insten el Consell “a impulsar una declaració de rebuig a les actuacions de l’Estat d’Israel de neteja ètnica i genocidi del poble palestí, en solidaritat amb el que proposen les organitzacions de Drets Humans i trencar totes les relacions institucionals i suspendre els acords d’amistat i cooperació fins que es restableixca el respecte al dret internacional i es garanteixen els drets bàsics del poble palestí”.
També ha reclamat instar al Consell a “rebutjar i condemnar els atacs de l’Estat d’Israel contra la població palestina”, “condemnar qualsevol forma d’antisemitisme i d’islamofòbia”, a comprometre’s a “continuar treballant amb la UNRWA per a fer arribar ajuda humanitària”, organització a la qual, d’altra banda l’Executiu autonòmic li va llevar la subvenció nominativa en els comptes de 2025 o instar el Govern a imposar un embargament d’armament militar “bidireccional”, entre altres exigències.