Vivim un temps d’emergències.

Després de la DANA del 29 d’octubre de 2024 i de la ruptura al juny de 2025 de tots els registres històrics de temperatures al Mediterrani (amb puntes que superen fins a 7 °C les temperatures mitjanes respecte a aquestes mateixes dates) no podem creuar-nos de braços ignorant la realitat en la qual estem immersos.

La comunitat científica, amb consensos superiors al 97%, ens alertava des de fa dècades de les conseqüències que tindria continuar ignorant que la capacitat d’assimilar, en un planeta finit, els residus i subproductes derivats d’un consumisme irracional és limitada. I que superar els límits en els quals es basa l’equilibri que permet la vida, tal com la coneixem, té conseqüències que la tecnologia no pot compensar.

La conclusió és que hem d’invertir tant en adaptació al canvi climàtic com en la seua mitigació, i fer-ho ràpidament. Les catàstrofes no desapareixeran perquè tanquem els ulls i decidim ignorar-les. Són necessàries accions i polítiques decidides i valentes. Perquè no és cert que no hi haja res a fer. El que no tenim ja és més temps que perdre.

L’Emergència Climàtica s’ha agreujat per una altra emergència, la Democràtica i l’auge de les extremes dretes. Les ultradretes globals, molt pròximes al supremacisme i amb uns patrons comuns reconeixibles a tots els països en els quals operen, són la garantia que els privilegis de l’1% més ric es mantindran amb al cost d’arrasar les condicions de vida del 99% restant.

Trump, el nou líder dels autòcrates, amb l’abandó dels acords climàtics o la imposició del 5% en rearmament als països del que considera la seua esfera d’influència, ha trencat l’orde internacional basat en normes i en el Dret. La raó Il·lustrada, era imperfecta, però la seua substituta, la llei establida pels interessos del més fort, aboca a fer impossible la vida en grans àrees del planeta. I fa que siguen continus els conflictes bèl·lics. El genocidi dut a terme per les tropes israelianes a Gaza, és possible per la submissió, i complicitat, de la comunitat internacional.

Les últimes cinc dècades de neoliberalisme han tingut com a conseqüència la generalització de l’Emergència Social.Davant tan complexa situació, des de l’Ecologia Política tenim una proposta, amb tres eixos clau: primer, l’aposta ferma per la democràcia participativa i deliberativa; segon, reivindicar el coneixement científic enfront de l’avanç dels negacionismes (climàtic, vacunes…); i tercer, que per a aconseguir la justícia social i la salut ambiental i humana, des del post-creixement i el bé comú, superant l’etapa del creixement continu, acoblant-lo als límits planetaris i a les necessitats bàsiques, i a una acció col·laborativa de la societat, és bàsic girar la mirada a l’àmbit local, on el municipalisme juga un paper rellevant.

Així, cal repensar les ciutats, com ja s’està fent a la Unió Europea en aquells llocs on l’ecologisme polític està governant. Alzira és un bon exemple d’això, on hem actuat en infraestructura verda al voltant del poble i dins l’entorn urbà, dissenyant un Anell Verd per a oci i per la defensa front a les inundacions i les onades de calor.

A més, la revisió de la planificació urbana d’Alzira és una realitat. Aprofitarem les ajudes de la DANA, no només per a reparar els danys del temporal, sinó per a repensar la nostra del futur. Sense repetir les errades del passat, i modificant els plans que calga per a minimitzar els riscos i protegir les persones i el nostre patrimoni natural, econòmic i social.

L’equilibri territorial també requereix de canals curts de distribució per al sector agroalimentari local. Les cooperatives són exemples d’èxit, però són excepcions en el mercat agroalimentari. Com a societat ens mereixem una alimentació sana produïda per un sector primari que treballe en condicions dignes. Apostem per un menjar saludable i sostenible, de proximitat, que integre les necessitats dels consumidors, amb les dels productors locals. En Alzira tenim una proposta ben clara: la creació dels ecomenjadors escolars, perquè la dignitat d’una ciutat es mesura en la seua capacitat de cuidar de qui més necessita ser cuidat.

La lluita contra l’emergència climàtica, que amb tan terribles conseqüències ens interpel·la cada dia, també té un marc d’actuació fonamental en l’àmbit local. Només des del coneixement i el respecte al territori es pot actuar de manera eficient, prioritzant la resiliència enfront de l’urbanisme depredador. Des d’Alzira en som molt conscients, i per això hem posat en marxa polítiques i accions indispensables en estos moments, com la creació d’un nou Servei de Resiliència, Emergència Climàtica, Agenda Urbana i Projectes Estratègics, i una Oficina de Protecció Civil i Emergències.

La DANA d’octubre de 2024 ens mostra que cal apostar per infraestructures que donen eixides naturals i deriven l’aigua, evitant el segellament del sòl. És necessària la renaturalització dels rius. Hem estat estos anys preparant el municipi per a l’adaptació als riscos climàtics extrems projectant infraestructures blaves al voltant del poble, per a desviar pluges intenses cap als barrancs, defenent els barris del poble amb una inversió de 4M€, i gestionant les zones forestals públiques per a dissenyar els plans d’autoprotecció.

Però la DANA també ha deixat palesa que necessitem governs competents. A Alzira sabem bé de què parlem. Nosaltres estiguérem una setmana preparant-nos per a la DANA, constituint el CECOPAL el dia anterior i tenint actuacions durant eixe dia i els següents, sense interrupcions, organitzant un centre logístic per atendre els afectats del municipi, i donant suport als municipis del voltant que estaven més afectats que nosaltres. Nosaltres estàvem on havíem d’estar, treballant pels nostres pobles.

I és ahí on sempre ens trobaran a la gent de Compromís. Alzira i la resta de pobles on governem han de ser els nostres referents en la protecció de les persones i del planeta del qual depenem.

D’aquesta manera, apostem per donar suport a la futura Federació de Compromís amb l’objectiu de continuar consolidant la unitat i la coordinació dins de la coalició, i ho fem integrant-nos sota el nom Verds-Compromís per visibilitzar la nostra ferma aposta per seguir reforçant la que consideren l’eina política més important de la història democràtica de l’esquerra valenciana.

Signat per:

Natxo Serra, Secretari General de Verds-Compromís.

Paula Espinosa. Diputada de Verds-Compromís a Les Corts Valencianes.

Alfons Domínguez Alcalde de Verds- Compromís a Alzira.

Lucía Beamud, Regidora de Verds-Compromís a l’Ajuntament de València.